Ja que estem en temporada de carxofes, doncs a cuinar amb carxofes!
Aquesta recepta la vaig veure al Diari Més Ebre, a la secció de gastronomia. Mai abans havia sentit a parlar de la combinació entre la carxofa i la cloïssa. I la veritat és que boníssim! I sa!
I per si us interessa, aquí teniu informació sobre la carxofa. No m'imaginava que tingués tantes propietats saludables. A partir d'ara me la miraré diferent!
La carxofa és una verdura d'hivern amb grans qualitats i atributs beneficiosos per la nostra salut. La collita de la carxofa s'acostuma a realitzar entre novembre i abril, tot i que els mesos òptims són els compresos entre desembre i març. En comparació amb altres verdures, la carxofa té una proporció d'hidrats de carboni i proteïnes molt significativa. A més, conté nombrosos minerals entre els quals destaquen el calci, el ferro, magnesi, potassi i el fòsfor i vitamines com les A, C i algunes del grup B. Les carxofes són unes grans protectores del fetge i l'estómac, i regulen la secreció biliar. També ajuden a la regeneració de les cèl·lules hepàtiques, potencien les funcions desintoxicants del fetge, redueixen els triglicèrids i per tant el colesterol, contenen propietats digestives pel que són molt eficaces contra l'acidesa d'estómac, l'àcid úric i els càlculs biliars, disposen de propietats diürètiques eliminant la retenció de líquids i evitant els problemes circulatoris, pel que són molt adequades amb les dietes d'aprimament i de control de pes.
INGREDIENTS:
- A continuació, tallem les puntes perquè ens quedin només els cors.
- Tallem cada carxofa per la meitat. Si les carxofes tenen la típica barba també la treurem amb l'ajuda del ganivet.
.
- Cada meitat la tallem en 3-4 trossos, depenent de la mida de la carxofa.
Aquesta recepta la vaig veure al Diari Més Ebre, a la secció de gastronomia. Mai abans havia sentit a parlar de la combinació entre la carxofa i la cloïssa. I la veritat és que boníssim! I sa!
I per si us interessa, aquí teniu informació sobre la carxofa. No m'imaginava que tingués tantes propietats saludables. A partir d'ara me la miraré diferent!
La carxofa és una verdura d'hivern amb grans qualitats i atributs beneficiosos per la nostra salut. La collita de la carxofa s'acostuma a realitzar entre novembre i abril, tot i que els mesos òptims són els compresos entre desembre i març. En comparació amb altres verdures, la carxofa té una proporció d'hidrats de carboni i proteïnes molt significativa. A més, conté nombrosos minerals entre els quals destaquen el calci, el ferro, magnesi, potassi i el fòsfor i vitamines com les A, C i algunes del grup B. Les carxofes són unes grans protectores del fetge i l'estómac, i regulen la secreció biliar. També ajuden a la regeneració de les cèl·lules hepàtiques, potencien les funcions desintoxicants del fetge, redueixen els triglicèrids i per tant el colesterol, contenen propietats digestives pel que són molt eficaces contra l'acidesa d'estómac, l'àcid úric i els càlculs biliars, disposen de propietats diürètiques eliminant la retenció de líquids i evitant els problemes circulatoris, pel que són molt adequades amb les dietes d'aprimament i de control de pes.
INGREDIENTS:
- 8 carxofes
- 500 g de cloïsses
- 1 ceba mitjaneta
- 1 L de brou de peix
- 1 cullerada de farina
- Julivert natural
- Oli d'oliva
- Pebre mòlt
- Sal
- Aigua
PROCEDIMENT:
- Netegem les carxofes. Us aconsello ficar-vos guants perque sinó acabareu amb les mans negres!
- A continuació, tallem les puntes perquè ens quedin només els cors.
- Tallem cada carxofa per la meitat. Si les carxofes tenen la típica barba també la treurem amb l'ajuda del ganivet.
- Cada meitat la tallem en 3-4 trossos, depenent de la mida de la carxofa.
- Un cop tallades, les submergim en un bol amb aigua i unes branques de julivert.
llimona a les carxofes per tal que no ennegreixin, però es veu que el julivert també és un perfecte antioxidant, així que l'utilitzarem en comptes de la llimona, no sigui cas que ens deixi gust àcid
a les carxofes.
- Tallem la ceba i l'all ben petits i ho sofregim en una cassola amb un raig d'oli.
- I com que no ens agrada perdre el temps, anem avançant feina pel mig. Posem les cloïsses en un recipient amb aigua i sal.
Nota curiosa: Al posar les cloïsses amb sal, el que fem és depurar-les. Les cloïsses elles mateixes s'obren en sentir el contacte amb la sal, ja que es senten com en el seu hàbitat natural. Absorbeixen aigua i expulsen la sorra que puguin tenir.
- Quan tinguem la ceba transparent, afegim una cullerada de farina i ho deixem coure un parell de minuts. Anem remenant.
- Afegim les carxofes ja escorregudes (i el julivert que hem utilitzat abans també). El que volem és que s'enrroseixin. Amb uns minuts en tindrem prou.
- Mentrestant tenim les carxofes a la cassola, posem a acalentar el brou de peix.
- I una vegada veiguem que ja s'han enrrossit prou, afegim el brou calent.
- I a fer xup-xup per coure les carxofes! No recordo el temps exacte que ho vaig tenir en ebullició, però ja veureu quan estigui cuita. El que volem es que no quedin dures.
- Quan les tinguem cuites, afegirem les cloïsses. Veureu que s'acaben d'obrir, així que salpebrarem el guisat, deixarem fer xup-xup un parell de minuts i ja podrem tancar el foc.
- I tan senzill com això! Que aprofiti!
- A l'hora de servir-ho fiqueu-hi una miqueta de julivert picat que sempre hi queda bé.
