Sembla mentida però ja fa gairebé un any que no publico cap recepta. I desprès de sentir-me més que instal·lada en un altre país (això sí, mai millor que en el meu propi), reprenc el blog de cuina amb ganes!
La llaminera Wellington, llaminera amb pasta de full, o com crec que tothom coneix millor, el solomillo Wellington (perdoneu la meva innocència però he hagut de buscar com es deia en català) és una recepta d'origen anglosaxó. L'origen del plat no és del tot cert, però diuen que el nom és degut al duc de Wellington ja que era el seu plat preferit i el demanava sempre allí on anava.
Segurament coneixeu aquesta recepta amb diferents variants en el farcit, i es que no tothom ha de fer la mateixa! Aquí està el bonic de la cuina! La que jo us escric tot seguit no és que sigui ni millor ni pitjor, simplement és com a mi m'agrada fer aquest "solomillo" i la veritat es que no queda gens malament. És més, per la presència que fa i el fàcil que és d'elaborar pot ser perfectament un plat de festa.
Vinga, no em vull enrotllar més, espero que us agradi i tant de bo us serveixi d'ajuda en alguna ocasió! Endavant amb la recepta!
INGREDIENTS:
La llaminera Wellington, llaminera amb pasta de full, o com crec que tothom coneix millor, el solomillo Wellington (perdoneu la meva innocència però he hagut de buscar com es deia en català) és una recepta d'origen anglosaxó. L'origen del plat no és del tot cert, però diuen que el nom és degut al duc de Wellington ja que era el seu plat preferit i el demanava sempre allí on anava.
Segurament coneixeu aquesta recepta amb diferents variants en el farcit, i es que no tothom ha de fer la mateixa! Aquí està el bonic de la cuina! La que jo us escric tot seguit no és que sigui ni millor ni pitjor, simplement és com a mi m'agrada fer aquest "solomillo" i la veritat es que no queda gens malament. És més, per la presència que fa i el fàcil que és d'elaborar pot ser perfectament un plat de festa.
Vinga, no em vull enrotllar més, espero que us agradi i tant de bo us serveixi d'ajuda en alguna ocasió! Endavant amb la recepta!
INGREDIENTS:
- 1 llaminera de porc ("solomillo")
- 1 làmina de pasta de full rectangular
- Xampinyons (200g aprox)
- 1 ceba
- 2 dents d'all
- 80-100g de paté de foie
- Mostassa de Dijon
- 1 ou
- Oli d'oliva
- Pebre negre mòlt
- Sal
PROCEDIMENT PAS A PAS:
- Comencem amb la llaminera, o com tothom coneix millor, el solomillo. Ho salpebrem i ho sellem a la paella per tots els costats fins que quedi doradet . Amb el sellat el que aconseguim és preservar els sucs que porta la carn, un sabor més intens i una carn més esponjosa.
- Un cop fet, ho reservem i deixem que es refredi.
- Piquem finament la ceba, l'all, i els xampinyons (prèviament els haurem netejat). Un rajolí d'oli, i ho courem a foc lent.
- Un cop cuit, ho deixem templar una mica...
- ...I tot seguit ja podem afegir el paté de foie. Uns 80-100g, fins que ens quedi una pasta homogènia.
- Tornem amb la llaminera, que la untarem amb una capa de mostassa de Dijon per tots els costats.
- Escalfem el forn a 200ºC.
- Extenem la massa de pasta de full sobre una superficie plana i en tallem 1'5-2cm del costat més curt (ho guardarem per decorar). També tallaré un trosset de llaminera perquè era més gran que la pasta de full, això ja depenent de la dimensió del vostre filet, si no fa falta, doncs res.
- Col·loquem una capa de farcit de xampinyons al centre de la pasta de full.
- La carn a sobre...
- ...I una altra capa de farcit de xampinyons.
- I ara, tan fàcil com embolicar amb compte.
- Com si d'un paquetet es tractés.
- Deixarem la banda d'unió a la part inferior. Amb el trosset de pasta de full que haviem reservat adornarem una miqueta per sobre. Cintes, boletes...això al vostre gust.
- Batem un ou i amb l'ajuda d'un pinzell pintem la massa, així ens quedarà més doradet una vegada cuit.
- I cap al forn! 20min a 200ºC. Un cop passats el 20 minuts ho retirem del forn i ho deixem reposar uns 10 minutets abans de tallar la carn.
- I llestos!!
- Fa bona pinta, no?
- El filet ha quedat ben tendre.
- I per acompanyar he fet al forn els xampinyons que m'havien sobrat. Els he farcit amb la pasta de ceba, paté de foie i xampinyons. D'això se'n diu cuina d'aprofitament, aquí no es llença res!
Que aprofiti!